dilluns, 18 de desembre de 2017

PUIG ROIG I ROCA ROJA Pas de ses Cases - Pas de sa Paret - Pas de sa Guerra



PUIG ROIG I ROCA ROJA
(1.003 m)                      (843 m)
pel passos de ses Cases, de sa Paret i de sa Guerra
(19.11.2017) El massís del puig Roig és una enorme mola pètria, esquerpa i desforestada, en la que domina la roca nua i punxeguda acompanyada de carritxeres. És un balcó natural amb una esplèndida panoràmica de tota la marina de Lluc, possiblement els indrets manco trepitjats de Mallorca.
Cal tenir en compte que aquest recorregut només es pot fer en diumenge, únic dia autoritzat per la propietat. 
TEMPS TOTAL: 8 hores i 30 minuts
RECORREGUT: 18,409 km
DIFÍCIL 
El sistema que seguim per decidir quina caminada farem és molt senzill, no hi ha cap norma ni condició. Així és com varem decidir anar al puig Roig.
Sortim des de la zona recreativa de “Menut II”, ben senyalitzada, situada al costat oest del km 16,300 de la carretera Ma-10 (Pollença -Lluc), a on podem deixar el cotxe.
Hem de travessar el torrentó, i seguir el camí vell de Mossa, en direcció nord.
Ben aviat arribam a una paret, amb un botador metàl·lic, a l’altre costat continua el camí. Hem entrat dins la possessió de Mossa.
Encara haurem de caminar una estona més per arribar a la pista que procedents de la carretera arriba a les cases de Mossa, creuant primer el torrent de Binifaldó, i i fins a tres portells, a traves de la tanca de s’Era, una zona amb marjades pel bestiar i l’alzinar.
Només cal seguir la pista, fins a passar per darrera les cases, fent cas a les indicacions.”
A les 8,50 h. som a la barrera que dona pas al camí, per darrera les cases de Mosa.
Passa a lluny i casi no es veuen. Pujam decidits que tenim una volta molt llarga per avui.
Deu minuts més tard passam pel portell que separa, suposam, el bosc de la muntanya pelada, ...
...i seguim pujant per aquest camí espectacular, conegut com a pas de ses Cases.
Una nova mostra d’enginyeria rústica capaç de obrir camins a llocs casi bé impensables.
Aquest camí puja aferrat a les penyes.
En alguns llocs els marges de sosteniment tenen una considerable alçada, sense fer esment a la dificultat pròpia de la seva construcció.
A les 9,15 h. arribam al coll des Ases. Aquí tenim la primera vista de la mar i de la muntanya que volem pujar.
Seguim el camí clàssic de la volta al puig Roig però, uns dos-cents cinquanta metres després el deixam pel costat oest.
El punt està marcat amb unes fites, però això no és determinant perquè es pot partir per onsevulla. Les roques son accessibles i estan solcades per encletxes cobertes de carritxeres.
L’orientació tampoc té gaire importància perquè haurem de pujar al cim més alt de tots aquests que veim. El que està més allunyat.
La pujada no mereix cap comentari especial. Es tracta d’anar pujant, entre grans roques i clapes de carritxeres.
Hem deixat enrere el coll des Ases. Noltros ens estimam més caminar sobre les roques i evitam, en lo possible, anar entre el càrritx. Intentar definir la ruta tampoc té cap sentit, en termes generals caminam orientats a l’oest, sempre que el territori ens ho permet.
La fita sempre és clara, el cim del puig. Així mateix provam d’anar pel tirany marcat per les fites, que n’hi ha ben abastament. Puig Caragoler de Femenia, al fons.
Excepte en un punt en que ens indiquen que hem de davallar per després tornar a pujar, per arribar al darrer coll i envestir la darrera pujada al cim.
Noltros no volem davallar i optam per pujar per una canal ben accessible, que ens mena a la cresta que tenim a sud.
Caminam una estona per la cresta de la Tossa de na Martina (940 m). Aquí ens dona el sol, mentre que si haguérem anat per baix caminaríem per ombra. Per altre banda, gaudim de vistes de la badia de Pollença.
A les 11,00 h. arribam al coll. Ara hem d’envestir aquesta darrera pujada.
Ben igual que fins ara, roques i càrritx. Les roques estan més esquerdades i hi ha més encletxes però el càrritx va desapareixent.
La pujada es fa llarga i feixuga.
A les 11,20 h. arribam a la cresta del puig.
Novament tenim vistes de la mar, a nord.  El morro de sa Vaca i la mola de Can Palou, destaquen.
Poques passes més amunt i arribam al cim del puig Roig 81.003 m).
Les vistes abracen casi bé a tota Mallorca.
La gran mola de la serra de na Rius amb el puig Major destaca entre les altres. Les crestes de les muntanyes, per efecte del sol i les ombres, semblen esmolades i inaccessibles. És un goig de dia. No fa vent però si que corre una mica d’oratge. Fa fresqueta. Descansam. És un bon lloc per fer un "cafetet".
A les 12,00 h. seguim la nostre caminada. Ara volem arribar a l’extrem sud-oest d’aquesta muntanya, l’anomenada Roca Roja.
La caminada es fa ben igual de feixuga que fins ara.
Roques esquerdades, cada cop més a lloure i petites. També compareix el càrritx.
Les vistes al costat de la mar van mudant així com avançam.
Al manco descobrim detalls nous.
Ara podem veure el morrillo d’en Bordils, ...
...amb les restes de la torre de Lluc, des d’un punt privilegiat, casi bé a vista d’ocell.
Hem davallat dels 1.003 m. del cim del puig Roig...
...fins els 800 m. que hi ha al coll que ens separen de la Roca Roja.
Altre cop hem de pujar per assolir el cim, ...
...de la Roca Roja, que està a 843 m....
...i altre cop davallar fins els 700 m. ...
...a tall dels penya-segats, per trobar el pas de sa Paret.
S'Entreforc, amb el tall dels tres torrents, Lluc, Gorg Blau i Pareis.
Mentre davallam hem tingut el privilegi de veure, casi a tir de pedra, un voltor posat al penyal del cim de la Roca Roja, ...
...i com, amb tota tranquil·litat, s’ha deixat caure per emprendre el vol d’aquella manera tan majestuosa que el caracteritza.
Panoràmica des del penya-segats de la Roca Roja.
Arribam al pas a les 13,20 h. La volta s’ha fet llarga i estam ben “tocats”.
I davallar aquest pas no és cosa senzilla. L’hem localitzat fàcilment, ja que la paret que puja des del quarter dels Carrabiners ho senyala exactament.
La dificultat és la pròpia davallada. Un seguit de curtes desgrimpades, totes elles senzilles i sense gaire risc, ...
...però després de cada una arribam a un territori molt empinat, cobert de macolins a lloure ...
...mentre hem de fer repetides ziga-zagues per anar a trobar el següent punt per davallar.
No es pot tenir gens de vertigen i s’ha anar amb molta cura per evitar una llenegada.
Deu minuts després som a baix de les penyes. Hem d’anar a trobar el camí que fa la volta al puig.
Per estalviar passes i guanyar temps, decidim caminar per aquest coster cobert de carritxeres, ...
...perdent altura progressivament, ...
...mentre avançam cap a nord-oest.
No serà fins a les 13,50 h. que arribarem al camí. Fa temps que no hi hem passat i no sabem el temps que ens torbarem per arribar al coll des Ases. Si que trobam que es fa tard i que estam ben cansats.
El camí es fa llarg i pesat. Trobam que està molt malmenat.  A bocins es fa complicar seguir-lo. Les carritxeres casi l’han esborrat.
A altres llocs els marges de sosteniment s’han esbaldregat i poca cosa queda del camí.
Si que és veritat que els llocs més espectaculars estan ben a la vista ...
...i la feinada feta per bastir aquest camí resulta del tot impressionant.
El camí manté una costa no gaire empinada però constant ...
...fins al pas de sa Guerra, ...
...després és casi be planer o amb suau baixada,
passant per la vora del cocó de sa Balma.
Encara es tornara a empinar suaument, ...
...per arribar a les 15,40 h. arribam al coll des Ases.
Ens toca davallar després de tanta pujada. Així i tot gaudim de les espectaculars vista de la vall de Mossa i dels imponents penya-segats per on ens mena aquest camí. A les 15,55 h. passam pel portell que separa el bosc. Seguim davallant, passant per darrera les cases, fins arribar a la pista ja coneguda.
A les 16,40 h. arribam a la zona recreativa de Menut II, inici d’aquest espectacular i dur recorregut.
Cal tenir en compte que aquest recorregut només es pot fer en diumenge, únic dia autoritzat per la propietat. 

Selva/Sóller, desembre 2017