dilluns, 5 d’octubre de 2015

PAS DES GAT I CINGLE D'EN VISC

PAS DES GAT I CINGLE D’EN VISC
Deià
(05.06.2015) Qualsevol itinerari en el qual es pot gaudir de les vistes de sa Foradada i dels seus voltants, és converteix en una "gran" volta. Possiblement sigui un dels indrets més bells d'aquesta terra.
DURACIÓ TOTAL: Quatre hores
RECORREGUT: 8 km
DIFICULTAT MITJANA 
BAIXA EL TRACK A WIKILOC
Seguim sense la companyia d’en Llorenç.
Per avui tenim preparada una volta per la costa de Deià. Per les indicacions que tenim ha de ser senzill, però ens han arribat comentaris de problemes de pas, així que no sabem com acabarem.      
Començam la caminada a l’aparcament de Son Marroig. Son les 8,10 h d’un matí sensacional, clar i calm.
A l’aparcament hi ha cartells informant que haurem de pagar, ens hi començam a acostumar a n’això des pagar per tot arreu!.
Son Marroig fou comprada per l'Arxiduc el 1878 per 4.000 duros, a Catalina Marroig i Sampol. La va deixar en herència al seu secretari Antoni Vives. Avui és de la seva neta. 
Seguim el camí que mena cap a sa Foradada, una passejada molt agradable,  per les vistes que gaudim a cada corba,...
...a cada mirador o a cada redol que els pins ens permeten albirar la mar ...
...i l’antic illot de sa Foradada, avui en dia afegit a la terra ferma per ordre del “nostre” Arxiduc Lluïs Salvador d’Austria. Avui seria considerat un atemptat ecològic de primer ordre.      
Mirador des Rotlo Gros
A les 8,40 h. arribam a la darrera corba, que gira cap a sud. És el moment d’abandonar aquest camí. No hi ha fites ni senyal de gaire tragí per aquest redol. Només hi ha un munt d’enderrocs. Així i tot ens decidim a provar sort.  
Seguim un tirany no gaire marcat i ben poc fitat. Si que veiem senyal evidents del pas d’altre gent. De tota manera les informacions ens adverteixen d’aquests detalls.
Anam caminant per allà on ens sembla més senzill o hi ha manco garriga. De tiranys n’hi ha molts, marcats pel cabrum salvatge que hi pastura.
Estam a recer del sol,  la zona es ombrívola per la seva orientació nord-oest.
No tenim cap possibilitat de pèrdua. Al costat nord hi tenim els penya-segats i la mar, ...
...i al costat sud hi tenim la paret de roca que dona suport al mirador de son Marroig, a uns 130 metres més amunt.      
A les 8,50 h. creuam una primera paret seca i seguim caminant dins la garriga.
No serà fins devers les 9,20 h. que deixarem la zona ombrívola, sortirem a una garriga, solejada i resseca, ...
...i creuarem un altre paret seca de partió, entre sa Marineta i sa Pedrissa.
Estam a punt d’arribar al Cingle d’en Visc.
Hi arribam a les 9,30 h. Hi ha un mirador...
...que ens mostra una vista casi desconeguda de Punta Prima i sa Foradada.
La mar és calma, casi un mirall, i les vistes son molt amples, però la calor també es fa ben present.   
No ens acabam d’aclarir amb les informacions i no localitzam les fites per seguir el tirany. Acabam caminant per dins la garriga.
No hi ha cap entrebanc considerable i podem avançar per onsevulla.
Intentam mantenir l’orientació correcte i, d’aqueixa manera, arribam al camí...
... que ens mena a una bassa coberta, ...
...recentment restaurada, així com els marges i olivar que l’envolta. Son les 9,50 h.   
Travessam el portell de la paret de partió i davallam per una ample coma, seguint el camí ben marcat. Estam una mica ansiosos perquè cada cop ens atracam més a una casa molt gran, que es veu entre els pins. No voldríem tenir problemes de pas...
El camí ens aboca a un torrentó que cau a la mar, en el punt conegut com “es Banc”, lloc on sembla que hi descarregaven “estraperlo”. Noltros creuam el torrentó, eixut, i seguim vorera dels penya-segats. Ben aviat sabrem el que ens espera...
A les 10,15 h. ens trobam la tanca, que envolta aquella casa, que ens barra el pas. L’han col·locada de tal manera que va a morir al cap d’amunt d’una petita timba. És alta i està coronada amb fil de pua. (no deien que estava prohibit aquest fil de pua...?).
Ens ho miram una estoneta. És un pel arriscat, però cap dels dos tenim ganes de tornar enrere i decidim provar si podem passar.   
Ens enfilam per les roques. No resulta gaire complicat superar el fils de pua que davallen i passar a l’altre costat.
Tenim a la vista la torre de sa Pedrissa. La tanca no està massa més enfora dels 200 metres, així que en un sant-i-amèn hi arribam.    
La torre, fou construïda el 1612, i com tantes altres arreu de la costa, està malmenada pel pas del temps i les herbes i mates que hi creixen.
Aquesta, especialment, sembla mentida que no hi facin una mica de feina de recuperació. L’accés per traginar-hi els materials no seria gens complicat, com no ho va ser per construir-hi aquesta casa que tenim ben a la vista. És clar que la sensibilitat per aquests temes no és una virtut preuada entre la classe dirigent que ens ha tocat patir.    
És un bon lloc  per fer el descans, berenar i un cafetet. Tanmateix no ens podem moure gaire, estam “envoltats” de cartells que ens adverteixen que no podem passar els límits “imaginaris” de la propietat privada, que manté abraçada aquesta torre en franca decadència.
Aquest és un mirador de privilegi sobre la costa de Llucalcari. Els pins que ens envolten, resistents als temporals, acaben de fer l’estampa més agradable.
A les 10,50 h. seguim el nostre camí. Sabem que estam al punt més baix de la jornada, per tant ara ens toca pujar tot el temps i ho farem a ple sol.
Seguir el tirany que ens mena ben a prop de sa cala de Deia és molt senzill...
...i també tenim noves oportunitats de gaudir d’espectaculars vistes dels environs de la costa.  
Qualque tram escalonat.
Les prohibicions son constants.
La costa de Llucalcari.
Els Còdols Blancs
Cala Deià.
 A les 11,10 h. el tirany ens deixa a la carretera que mena a un seguit de xalets.
Ben aviat arribam a la carretera de sa cala de Deia.
Haurem de caminar-hi una estoneta, amb forta pujada, fins que trobam el punt que ens permet deixar-la i seguir pujant pel camí del Pi de sa Pedrissa.         
A les 11,55 h. arribam a la carretera, ben devora el Pi de sa Pedrissa, arbre catalogat per la Conselleria d’Agricultura ¿!!? .   
No tenim més que seguir aquesta carretera, en direcció a Valldemossa, per tal d’anar allà on tenim el cotxe, Son Marroig. Hi arribam a les 12,15 h.
Ha resultat una bona passejada. Llàstima que haver de botar una tanca i veure sa torre de sa Pedrissa en mal estat ens ha llevat una mica d’alegria. 

Selva/Sóller, setembre 2015       

2 comentaris:

  1. Hola Llorenç,
    Molt maca aquesta volta per la vorera de la mar amb vistes diferents de la Foradada.
    Recordo que tinguérem series dificultats per botar aquesta alta paret amb reixeta per accedir al racó de la torre de sa Pedrissa.
    Molt bona la crònica i les fotografies. Enhorabona pel bloc, molt ben estructurat. Endavant!
    Una abraçada, amic Llorenç

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Josep per aquests comentaris d'anims!!
      Realment aquesta és una volta per uns indrets molt guapos. Encara que les dificultats de pas, no ens ho posen gens facíl.
      I en quant al bloc, vaig fent...
      Una aferrada Josep

      Elimina