dijous, 15 d’octubre de 2015

PUIG DE SO NA VIDALA



PUIG DE SO NA VIDALA
(422 m)
(02.10.2015) Hem accedit al cim d'aquest puig des d'Andratx, a traves de la coma Freda, una de les zones més castigades pel darrer gran incendi. Aquest topònim, So na Vidala, està inclòs dins un petit grup, format sobre un antropònim femení, que s'escriu So na davant consonant, i So n' davant vocal.
DURACIÓ TOTAL: Quatre hores
RECORREGUT: 8,500 km.
FÀCIL
Començam una nova temporada, animats i esperant que la salut ens acompanyi. Per tal de no forçar, ens hem decidit per una volta curteta i gens complicada.
És que la nostra idea inicial ha quedat suspesa, pel tancament de la carretera que va des d’Andratx a Estellencs.
Així que, comptant amb les informacions d’en Tomàs Vibot, farem una volta pel puig de So na Vidala. Un cim de “segona fila” que ens queda a prop de la zona que havíem triada.
Així que, un cop deixat el cotxe a l’aparcament que hi ha al carrer de la Font, situat poc abans de la font de la Vila, començam la caminada pel carrer de Barcelona, a Andratx. Son les 8,55 h.
Ben aviat deixarem enrere les cases de carrer i seguirem per un camí asfaltat, és l’antic camí de So Na Vidala i d’Estellencs,...
...que ens mena entre propietats tancades i ben arreglades, tot i que, de tan en tan, també n’hi ha d’abandonades.
Tira a tira ens anam enfilant i entrant dins la coma Freda i a les 9,15 h. deixam el camí i ens desviam per un braç que ens surt al costat oest...
...i ens davalla a creuar el torrent de la coma Freda, per un pont, hem entrat dins el camí de So Na Vidala. Per cert, que el rètol que ho indica està escrit “ Son Avidala”.
Just passat el torrent s’hi troba el molí d’aigua de Can Toni Pau.
Seguim caminant per un camí asfaltat, pel que hi passen pocs cotxes, que ens mena a passar a prop d’altres propietats. Aquesta coma està farcida de cases restaurades o de nova construcció que sens dubtes contribueixen a la conservació dels olivars que els envolten.
Haurem de caminar per aquest camí fins a les 9,45 h. en que s’acaba l’asfalt i comença un tram formigonat, que mena a una nova casa, encara en obres.
Ben aviat, però, la pista de formigó s’acaba i ens trobam amb el camí de carro original. Mentre tant anam voltant les faldes del puig de So na Vidala, orientats al nord-oest.
Passam un collet i guaitam dins la clotada de Can Cabrit.
Trobam que és hora d’abandonar aquest avorriment de caminar pel camí, i ens decidim a pujar a la cresta d’una de les comes que davallen del puig de So na Vidala, quin cim ara ens queda a l’est.
A nord hi tenim els cims des puig des Campàs i es puig Moltó, així com la cota 451, entre el puig Moltó i el de So na Vidala.
Així mateix haurem de passar una estona complicada. Els pins caiguts. Morts per mor del foc de l’any passat, resulten un obstacle molt difícil de superar. El brancam no ens dona gens de seguretat i a cada passa ens trava les cames. Serà una estona curteta, perquè ben aviat sortim a un territori molt més aclarit i amb pocs pins ajaguts.
És una pujada no gaire feixuga, tot i que la manca d’entrenament es fa notar.
El territori és del tot accessible.
La garriga és tendre i clara. Els brots que han reviscolat ho fan amb molta força.
Estepes, garballons, alzines, pinotells i llentrisques van bons a rebentar. Anam alerta a trepitjar-los, una activitat que ens manté entretinguts i atents a on posam els peus. Les roques es veuen molt esquerdades i mudades de color, sens dubtes a causa del foc.
Sense major dificultats arribam al cim a les 10,30 h. Està “coronat” per una caseta ruïnosa que suposam servia per aixopluc dels que vetllaven que no hi hagués foc.
Pujant hem dedicat estones a contemplar la contrada que ens envolta. Veure aquest territori a certa distància, pelat dels pins que ho tapaven tot, ens permet contemplar la distribució d’un sens fi de marjadetes que s’enfilen per les faldes de les muntanyes.
És un bon punt per contemplar tot el seguit de cims “de primera línea” des d’una perspectiva nova.
Fins i tot arribam a veure el cim de na Pòpia, a l’illa de sa Dragonera.
El dia és clar però corre una mica d’oratge aquí dalt. Ens hi estam una bona estona i aprofitam per planificar la baixada del cim, que farem per un camí diferent. És un bon lloc per fer un cafetet.
Des del cim ens decidim a davallar fins al Puntal, a la cota 364, que ens queda a sud-est. Son les 11,10 h. en seguir el camí.
La davallada es còmode, però no ens podem fiar gaire de les roques,...
...ja hem comentat que estan esquerdades per mor del foc.
Ben aviat arribam a la nostra primera fita.
A les 11,30 h. passam per la cota 364...
...i seguim davallant per la cresta d’aquesta falda.
L’estesa de pins morts, ajaguts, és grossa per aquest redol. Hi ha zones que es veu que hi han feta feina i han posat la llenya i els troncs a manera de barreres per frenar l’erosió i pèrdua de la terra.
Com que ara caminam orientats a sud-oest, tenim a la vista la vila d’Andratx, la de s’Arracó i el Port d’Andratx.
Mentre tant, el cel es va tapant i l’oratge ha refrescat.
A les 11,50 h. arribam a un collet,...
...on es veu clarament que no fa gaire estona que hi ha fet feina una maquina, per retirar arbres o remoure la terra.
Seguim la pista que arriba fins aquí, davallant, i entram dins una zona de marjades, sense arbres.
Aquí a més d’arbres es van cremar un seguit d’eines, un cotxe, un remolc, etc. La ferralla rovellada és ben a la vista.
Una mirada enrere i podem veure el camí recorregut des des Puntal.
Ben aviat arribarem al fons de la coma, on el foc no hi va arribar, i caminam entre pins i garriga. El camí, però, es veu ben net, amb senyals evidents d’un moviment important de maquinaria.
Aquesta baixada ha resultat molt més curta del que ens pensàvem, de manera que a les 12,05 h. arribam novament al camí asfaltat que hem trepitjat pujant.
No ens queda més que seguir pel mateix camí, ara davallant. A les 12,25 pel camí  So na Vidala ens ajuntam amb el camí vell d’Estellencs. 

Selva/Sóller, octubre 2015

2 comentaris:

  1. Hola Llorenç,
    Bona excursió per iniciar la nova temporada i molt bones fotografies i informacions de l'itinerari.
    Salut i que seguiu gaudint d'unes bones excursions!
    Una abraçada, amic Llorenç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep
      Moltes gràcies pel comentari i pels ànims. Ja estam en marxa. Una aferrada i salut

      Elimina