dilluns, 1 de maig de 2017

PUIGS DEL REI SANÇ I DE SANT PERE pel Mirador i el pas des Ases


PUIGS DEL REI SANÇ I DE SANT PERE
pel Mirador i el pas des Ases
(21.04.2017)
Poques vegades la toponímia és tan rica, fins al punt de dificultar la situació exacta del topònim. En el cas del Rei Sanç, també és conegut com del Rei en Jaume, o simplement del Rei. En el cas dels dos cims del puig de Sant Pere, com figura al mapa d’aquesta publicació, son anomenats també com a puig d’en Fideu, de sa Casa de sa Neu i de n’Angeler. La família Angeler van ser el propietaris d’aquestes terres al segle XIII.
TEMPS TOTAL: 6 hores i 40 minuts (moviment 5 h 30 m)
RECORREGUT TOTAL: 8,500 km
DIFICULTAT MITJANA
A les 8,30 h. d’un dia de primavera excepcional, deixam el cotxe aparcat damunt el coll de Sóller i començam una nova caminada. Avui tornam a ser els tres.
Hem aconseguit el permís de la propietat de la finca per on caminarem avui. Primer haurem de botar una tanca de ferro que hi ha just devora el restaurant, ara anomenat “Dalt des Coll”, ...
...i seguim el camí de carro que, amb suau pujada, ens mena a entrar dins el bosc d’alzines.
Passam vora un forn de calç.
També deixam de banda un seguit de camins que ens surten del costat nord.
El camí es troba cada cop més malmenat per les esllavissades i, bàsicament, manté orientació sud, ...
...però acaba sobtadament a una sitja.
A les 9,10 h. deixam aquest camí i ens enfilam per unes roques.
Hi hem vist una fita i el mapa ens assenyala que és el tirany a seguir.
Aprofitant les pròpies roques, el senderó, que es veu trepitjat, ens mena a voltar per les faldes del puig anomenat “Es Mirador”.
Les vistes comencen a ser espectaculars...
...i el trànsit per aquesta zona de roques molt grans i prou empinades, ...
...tot i no resultar arriscat, és prou impressionant.
Davant nostre, entre els arbres, podem veure un dels cims objectiu d’avui.
Mentre anam pujant, aprofitant el senderó que ens marquen les pròpies roques, hem deixat “ Es Mirador” i passam a pujar pel puig del Rei Sanç.
De fet l’única diferència és que ara estam orientats a nord, però el territori és igual, grans roques que ens marquen el senderó a seguir.
Aquesta pujada no resulta especialment feixuga, en canvi ens regala unes vistes espectaculars.
Ara tenim a la vista la plana que envolta la ciutat de Palma. El dia no pot ser més clar i les vistes son amples.
A les 9,50 arribam a la cresta d’aquesta esquena que pujam. En comptes de seguir el senderó que ens marca el mapa, i que ens menaria a voltar aquest puig per acabar al camí que arriba a les Casetes del Rei Sanç, hem decidit seguir la cresta i pujar directament al cim del puig.
Per això és que seguim la paret mitgera i la pròpia cresta que, orientats a l’oest, ens fa pujar de manera no massa feixuga.
A les 10,13 h. creuam un planiol on hi ha, a cada banda de la carena, un marjada que dona suport a una petita plana artificial, quina finalitat és difícil comprendre avui. Podria estar situada aquí la bastida que feu aixecar el rei en Jaume, documentada al 1233.
A partir d’aquesta petita plana, envestim la pujada definitiva.
Seguim orientats a l’oest i es tracta de pujar per allà on ens sembli més accessible, sense haver de superar obstacles remarcables.
A les 10,30 h. arribam al cim.
Ja pujant hem gaudit de l’oportunitat de poder contemplar la vall de Sóller ...
...i la plana de Palma des d’un mateix punt.
Aquí, al cim, aquesta possibilitat es manté i amplia. Les vistes son excepcionals avui.
El dia ens acompanya i el lloc és espectacular... per fer un cafetet.
També veim els nostres següents objectius d’avui, els dos cims situats dins la clotada que ens separa del puig de sa Font, tot cap a l’oest.
En relació als noms d’aquestes dues muntanyetes, sembla que hi ha certa confusió i, per tal de no contribuir-hi, ens limitam a fer esment d’aquest fet. Així el puig de Sant Pere figura als mapes que feim servir, però sabem que també l’anomenen “puig d’en Fideu” per estar just devora el “Pla d’en Fideu”. Aquest puig és el que està més al nord, sempre dins la clotada que ens separa del puig de sa Font.
El que ens queda més a sud, a Alpina no hi té nom, però a algun mapes hi figura com a puig de sa Casa de sa Neu, i a d’altres com a de n’Angeler, és la cota 848, i així l’anomenarem a aquesta crònica.
Ambdós cims estan situats entre els torrents de n’Angeler i el de Biniforani, que neixen a les faldes del Teix i son tributaris al torrent des Verger, que baixa d’Alfàbia.
A les 11,25 h. seguim el nostre camí.
És una baixada no gaire complicada però una mica ingrata. Hi ha molt de pedreny a lloure i hem d’anar alerta a un batut.
Ens adrecem a les Casetes del Rei Sanç.
Anam a saludar al propietari, que ens ha donat el permís per entrar dins la seva finca, d’altre manera no hi volen a ningú. Son les 11,50 h. i un cop feta la visita anam cap al proper objectiu, arribar al cim del puig de Sant Pere.
Seguim el camí que ens mena pel Pla d’en Fideu, fins al Pla des Joncs i, just devora una bassa, l’abandonam.
Tenim ben davant nostre el cim del puig de Sant Pere. 
Hem de pujar per dins l’alzinar, mantenint orientació sud-oest. És que no tenim a la vista el cim del puig. I així serà fins que superem una primera esquena. Després arribar al cim serà cosa senzilla.
Aquest és accessible per la seva cara sud, ja que la resta és com una espècie de torre. Li donen aquesta forma les roques que resulten casi bé insalvables.
Arribam al cim a les 12,20 h.
Hi estam poca estona, perquè hem decidit també pujar al cim del puig de n’Angeler(?). No és un objectiu complicat però si que ens ocuparà una bona estoneta. No hem de fer més que davallar aquest cim, pel mateix camí i ens encaram cap al coll de n’Angeler (?)que ens separa. És una baixada ràpida i senzilla.
A les 12,40 h. arribam a les penyes.
Per pujar no hi ha senderó ni fites, així que ens separam.
Tanmateix tots arribam al cim sense cap entrebanc i amb una dificultat semblant. Son les 12,55 h.
Tampoc ens hi estam gaire. Ara ens toca la part més llarga i, pot ser, la més feixuga.
Davallam directament cap al llit del torrent de Biniforani.
Hi arribam davallant pel costat nord del puig on estam. Per dins una coma molt empinada i coberta de fullaraca d’alzines. Baixam aviat i amb molt de seny.
Finalment arribam al camí que està al costat dret del torrent.
A les 13,15 h. seguim aquest camí, que ens mena cap al pas des Ases, una zona on el torrent està molt encaixonat i molt més fondo que el camí.
A partir d’aquest punt, el camí abandona el tall del torrent i ens mena per dins un bosc d’alzines que sembla no tenir acabatall.
Seguir aquest camí no serà tasca senzilla. Està molt malmenat i casi esborrat per la fullaraca.
De tan en tan trobam vells colls de caçadors de filats, que ens serveixen per confirmar que anam be.
Però poques passes més endavant altre cop perdem el camí. Hem d’afinar molt la vista per trobar senyals del senderó que feien servir el carboners. Es una zona coberta d’alzines i han crescut per on han volgut. Per altre banda, el senderó te constants ziga-zagues que ens fan mudar d’orientació de manera radical. Això es un altre element que ens manté alerta. És una baixada llarga i feixuga.
A les 14,00 h. arribam a un camí de carro. L’angoixa del dubte s’ha acabat.
No hem de fer més que seguir aquest camí, que ens treu del bosc i ens mena dins l’olivar de Biniforani Nou.
Aquest camí ens mena cap a les cases, però no hi volem passar, així que seguim les canonades que baixen l’aigua de la font de Son Cavalleria, i anam pujant per les marjades i esbaldrecs de l’olivar.
A les 14,40 h. passam vora l’ull de la font.
L’aigua està canalitzada. El safareig que la recollia està del tot abandonat i arruïnat.
Estam molt a prop de la carretera del coll de Sóller. Seguim pujant i arribam a una corba, on hi ha les restes del Camí Vell de Sóller. Teníem els nostres dubtes que aquest xaragall de pedres entre dues parets seques fos un antic camí. Heu hem confirmat consultant el Catàleg de Camins de Bunyola.
És un camí que està molt mal menat i els bocins que podem seguir son curts i molt empinats. Curiosament, tot i estar catalogats, estan tancats amb reixa de fil de ferro, el que ens obliga a botar-la en repetides vegades.
Estam molt cansats i la pujada al coll de Sóller resulta molt dura. Fa calor i tenim poques ganes de rallar.
A les 15,00 h. arribam al cotxe, després de botar per darrer cop la tanca de fil ferro que ens ha mortificat aquesta darrera estona.

Selva/Sóller, maig 2017