Mirador de sa
Talaia, font des Garbell, Planícia i síquia d'Abaix
(28.04.2017) Un recorregut que transita per camins
públics del terme de Banyalbufar, la primera part dels quals, fins arribar a
Planícia, han estat oberts recentment, després d’anys de plets, i quina
resolució judicial ha estat favorable als banyalbufarins, i ens beneficia, i
molt, a tots els senderistes.
TEMPS TOTAL: 4 hores i 30 minuts
RECORREGUT TOTAL: 10,600 km
FÀCIL
Ahir va ploure casi tot el dia, per precaució ens hem
decidit a fer una volta sense gaires complicacions.
El dia és clar i una mica fred. A les 8,10 h. hem
deixat el cotxe aparcat a Banyalbufar i començam la caminada. Tot d’una partim
pel camí des Rafal, (sa Costa). El nom és prou explicatiu i, després de superar
les primeres rampes, habilitades per el pas de cotxes, ...
...arribam al que resta del
camí original, empedrat i escalonat.
Ens mena a passar vora alguns safarejos.
Uns abandonats però altres en bon us i plens a vessar.
Hem guanyat alçada
ràpidament i ja gaudim de les primeres vistes dels entorns de Banyalbufar.
A les 8,40 h. arribam a la barrera des Rafal. Fa anys
aquesta barrera estava tancada amb pany i clau i el propietari no deixava
passar. Sembla que per la via judicial i després d’anys, s’ha aconseguit el reconeixement
de camí públic i el pas és franc.
Aquest camí es torna planer i ens mena a passar vora
les cases, impressionants, des Rafal. No hi veiem ningú i passam de llarg.
Seguim el camí i, tot just arribant a un esperó, només cinc minuts després de
deixar les cases, ...
...anam a guaitar al mirador de sa Talaia.
Cim de sa Talaia (308 m).
Es troba situada just damunt la torre de ses Animes.
La torre de ses Animes 8amb un poc de zoom).
La vista de la costa, cap a sud-oest es ample i podem
veure fins i tot els cims de sa Dragonera. El dia no acaba de fer net i sembla
que els niguls son més espessos. Cap a nord-est no hi tenim vistes, ens tapen
les alzines.
Tornam cap al camí, ...
...seguint la ruta GR 221, ...
...que
abandonam uns 350 metres
més endavant. És que volem anar a veure sa font des Garbell.
Per això haurem de
botar una tanca de reixeta de filferro. No ens agrada fer-ho, però no ens queda
altre remei.
Seguim el camí, de carro, ...
...que ens mena cap a un mirador ample i de
forma circular. Mentre ens hi atracam podem intuir, per les vistes entres els
arbres, que caminam casi be pel límit dels penya-segats.
En arribar al mirador les vistes resulten del
tot impactants. Estam a uns 150
metres per damunt les planes des Verger, unes cases que
veim just baix nostre, vora la carretera que mena a Estellencs.
Les vistes no
poden resultar més “aèries”. Sa Pedra de s'Ase.
Torre de ses Animes des del mirador.
La terrassa d’aquest mirador està coberta d’herba
tendre i un gran pi l’hi dona encara més espectacularitat.
Unes passes més endavant hi ha l’ull de la font però
abans ens trobam el que queda d’una mena de capelleta. El moviment del
territori es fa evident amb el gran crui obert entre l’arc i la volta d’aquesta
construcció.
Igualment una part del marge de sosteniment d’aquesta gran
terrassa té senyals evidents que anuncien la possibilitat d’una esbaldregada
general.
Son les 9,25 h. En comptes de tornar enrere, decidim
seguir la síquia i arribar fins al petit safareig, en bon us i ple d’aigua.
Just a la marjada superior hi ha les restes d’una barraqueta. Suposam que la
feien servir quan es conreava aquest hortet.
Per no tornar enrere pel mateix
camí, ...
...decidim anar per les marjades i la garriga, orientats a l’est i, .....
.després
d’una curta pujada tornam arribar al camí del GR 221.
Volem arribar a les cases de Planícia i si seguim
aquesta ruta ens menarà a fer una gran voltera, així que decidim anar a trobar la
ruta que va directament de les cases des Rafal a les de Planícia, pel camí de
ses Collidores i, altre cop per no tornar enrere, decidim pujar entre la
garriga i el bosc fins arribar al dit camí. És una travessa curta i no gaire
pesada.
A les 9,40 h. arribam al camí.
No hem de fer altre
cosa que seguir-lo...
...i pocs minuts més tard entram a la finca pública de Planícia.
Seguim aquest camí de carro que, de manera casi planera, ...
...ens mena a passar en
front de les cases de ses Collidores i, ...
...tot seguit, arribam a les cases
principals de la propietat de Planícia.
És curiosa la distribució de totes
aquestes edificacions, que estan construïdes de manera que semblen un carrer de
qualsevol poble.
Davant hi tenen una carrera amb unes vistes realment
esplèndides. Son les 10,00 h.
Aprofitam la solitud i silenci del lloc per reposar
una estoneta... és un bon lloc per fer un cafetet.
A les 10,44 h. seguim el nostre camí. La propera fita serà
arribar a les cases de s’Arboçar. Per això tornam enrere, pel mateix camí
d’arribada i molt poc després de passar per la casa de ses Collidores, partim
per un camí que surt cap a nord.
El seguim sense cap dificultat. El camí ens mena per
dins el bosc d’alzines. Això fa que perdem tota referència visual i ens deixam
guiar pel propi camí.
Només a llocs molt puntuals podem guaitar i gaudir de
vistes de la costa cap el nord-est.
Anam voltant el Penyal de Vela i sortim de
la propietat de Planícia per entrar, altre cop a la propietat des Rafal. Son
les 11,00 h.
El camí es va aclarint a mesura que avançam. És un
camí de carro, casi bé planer, que ens mena cap a l’est, ...
...sempre per les faldes
de la Mola de Planícia.
A les 11,30 h. arribam a un braç del camí que davalla decididament, orientat a
nord.
És per aquí que hem de partir per arribar al camí principal, que ens
menarà a les cases de s’Arboçar. Hi arribam a les 11,45 h.
Sabem que, poc després de passar aquestes cases, hem
d’abandonar aquest camí principal i travessar un boci de garriga. El lloc on heu
hem de fer és molt bo de localitzar, ja que el marget està ben trepitjat i la garriga
té un senderó ben marcat. No és més que dos o tres minuts el que hem de
menester per arribar a un camí de carro.
Son les 11,50 h. en arribar al camí, que mor a una
partió amb barrera d’una casa. Seguim aquest camí, baixant. Es veu que l’han
netejat i fetes feines de manteniment no fa gaire temps.
A mesura que davallam
podem gaudir, altre cop de amples vistes dels entorns de Banyalbufar. Per altre
banda, el dia ha millorat molt i el sol ens acompanya.
A les 12,15 h. arribam al GR221 i tornam un bocinet
enrere per arribar a la font de la Vila.
Seguim davallant pel GR221 però l’abandonam
deu minuts després. Partim per un petit pujador que ens dona pas a la síquia,
sembla que anomenada “d’Abaix”.
Hi ha un senderó que mena tot el temps vora
l’antiga síquia i les canonades modernes que duen l’aigua a la vila de
Banyalbufar.
És, sens dubtes, el millor de la volta d’avui.
Altre
cop gaudim d’aquestes magnifiques vistes de les marjades de Banyalbufar i la
seva infinitat de safarejos.
Tot i que som de Sóller i estam acostumats a veure
laberints de conduccions d’aigua que la menen d’un safareig a l’altre, les
formes tan originals d’aquest dipòsits ens resulta del tot sorprenent.
Bàsicament es tracta de safarejos fondos i, casi be tots, construïts adossats a
les roques de la muntanya, de manera que només s’ha fet una o dues parets.
La
majoria no son rectes, si no que tenen formes corbes a manera de arc, que
acaben tancant la cavitat per recollir l’aigua.
Amb el sol i el cel tan blau
que tenim ara, cada un d’aquest dipòsits d’aigua destaca clarament entre les
terres de conreu. Val a dir que molts d’ells han estat reconvertits en piscines
per a l’esbarjo dels seus usuaris.
A mesura que ens atracam a la vila, el senderó es fa
més evident i bo de transitar.
A la seva part més baixa és prou ample i està
empedrat, amb veranda de protecció.
A les 12,45 h. arribam a la vila i les
conduccions d’aigua desapareixen. No ens queda més que davallar pel carrer
escalonat, que ens mena a la plaça.
Arribam a la carretera i la seguim, cap a Estellencs.
És a la sortida que hi tenim el cotxe.
Mentre hi anam encara gaudirem de les
darreres panoràmiques d’aquest entorn de marjades i safarejos. Trobam que seria
una bona iniciativa de les autoritats destinar una bona partida a restaurar tota
aquesta col·lecció de safarejos abandonats i fora d’us, de manera que tot
aquest entorn arribaria a la seva plenitud. Be, només és una idea...
Arribam al cotxe a les 12,50 h. Ha resultat una
caminada relaxant i senzilla, però molt gratificant.
Selva/Sóller, juliol 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada